Avui que és divendres, un post divertit i distés per a que, si teniu ganes, aquest cap de setmana experimenteu.
Quan vaig començar-me a llegir "Tu sexo es tuyo" em feia molta gràcia quan parlava dels "dildos ecològics". I, vés per on, avui, mirant pàgines web de invents frikis... ha sortit aquesta màquina:
I això que sembla una nau espacial (de fet em recorda molt a la nau de Futurama, digueu-me friki, també... xD) no és més que una mena d'afilallapis elèctric, però que té una forma d'afilar bastant peculiar.
El mecanisme és senzill, fiques a dins del forat qualsevol cosa que se t'acudeixi i que hi càpiga... i la màquina t'ho converteix en un dildo.
Senzill, ràpid i efectiu. Per a aquells moments d'urgència sexual en què has perdut el teu dildo habitual entre els trenta milions de calcetes del calaix... o per quan vols jugar i experimentar noves sensacions.
A la pàgina web del dissenyador que l'ha pensatteniu més opcions per a inspirar-vos, us recomano que us les mireu. A mi em fa especial gràcia la de la salsitxa, sincerament. Ara, no sé pas quina consistència deu tenir allò a dins... en fi.
Per desgràcia, de moment, això no és més que un projecte. Suposo que deu estar buscant inversors que ho financiin. Igual algun dia munta un crowdfounding ara que està tan de moda...
De moment, ens haurem de conformar amb les idees que ens doni la visita a la pàgina... quan es tracta de sexe... imaginació al poder!
Això sí, no em sigueu cotxines/os i, si feu servir un dildo ecològic, siusplau, conserveu les mesures d'higiène i seguretat per al vostre cos. Dit d'una altra manera: abans de ficar-vos-els... poseu-los-hi un condó!
M'encanta. És de les escenes de pel·lícula més divertides (i eròtiques, perquè no confessar-ho) que he vist. M'encanta la seva actuació, però és que la d'ell i la de la resta de persones del restaurant, no té preu.
En fi, en aquesta seqüència que data del 1989 (suposo que en el seu moment, aquesta escena no va deixar indiferent ningú...), els homes que encara no ho sabien es van adonar de que, per a una dona, és molt fàcil fingir un orgasme (un altre dia m'ocuparé de les raons que ens porten a fingir-los).
El cas és que és un fet assumit que les dones, de tant en tant, fingim*. Però en això, els homes, tampoc no es queden curts.
Al 2009 la pàgina web Askmen va realitzar la seva "Great Male Survey" entre els seus lectors de diversos països. Els resultats són molt interessants, estan en anglès, però així practiqueu una mica que mai no està de més.
A la pregunta: "has simulat alguna vegada un orgasme en una relació sexual?" els resultats varen ser els següents:
El 50% dels homes no entenen a sant de què un home ha de fingir un orgasme. Doncs certament, jo tampoc no ho entenc (tot i que entenc què pot portar-te a fer-ho) però ni en el cas de l'home ni en el de la dona. Els orgasmes, quant més reals, millor.
Ara, ens queda l'altre 50%.
Un 19% diu que no n'ha fingit, però que s'ho ha plantejat... jo el que em plantejo és que si en el moment de la relació sexual estàs prenent una decisió d'aquest tipus de forma conscient, és que hi ha alguna cosa que no funciona, molt concentrat en el plaer no estàs...
Però bé, tenim un 31% dels homes que afirmen haver-ne fingit al menys un.
Sorpreses, noies?
Doncs sí. Els homes TAMBÉ fingeixen.
I llavors us estareu preguntant... però com ho fan, això de fingir?
Vull dir, en una dona és fàcil, a lo Meg Ryan, un parell de crits, un parell d'improperis, accelerem la respiració, i punt. Però en l'home... en l'home no és tan fàcil. Hi ha una prova irrefutable: el semen.
Ja. Sí, teniu raó. En els homes és una mica més complicat. Però no impossible. Per començar, els homes, no sempre que tenen orgasmes ejaculen. Sembla impossible, però és cert. Si, per exemple, estan mantenint una sessió de sexe que dura molt i ja s'han corregut un parell de cops (afortunats els participants en aquesta sessió ;) és possible que al tercer cop experimentin un orgasme sense ejaculació.
El fenòmen rep diversos noms, si feu una cerca per Google trobareu tot de teories tàntriques que pretenen ajudar a aconseguir el que alguns anomenen "orgasme sec".
Però això no és una cosa que tinguem tots clar, i, per desgràcia, els humans som molt d'allò de "si no ho veig, no ho crec". Així que sovint, els homes (i les dones) consideren acabat l'acte sexual quan ell ejacula. Pim, pam. Ejaculació=orgasme=finalització de la trobada sexual (per sort, moltes vegades estem tan animats que iniciem de nou el procés poca estona després... ;)
Llavors, com pot fingir un home l'orgasme?
Doncs, senyores i senyors que us n'aneu al llit amb homes... comproveu el contingut del preservatiu un cop heu acabat "la feina"? No, oi? O al menys no sempre... oi?
Senyores que feu penetració sense preservatiu (espero que, si ho feu, sigui perquè és una parella estable i ja hagueu descartat possibles MTS!!!!)... quan ell té un orgasme dins vostre, esteu segures que el líquid que sentiu és seu? Tingueu en compte que les dones també deixem anar líquids... i que podríem confondre'ls...
En definitiva. No vull que serveixi aquest text per a que ara desconfieu dels vostres homes i els sotmeteu a un anàlisi de "realitat orgasmàtica", ni per a que us obsessioneu pensant en si alguna vegada ha fingit.
Us animo a que en parleu amb ells. Un dia que estigueu de bon humor i juganers, feu-los-hi la pregunta, de bon rotllo, sempre de bon rotllo. Que no senti que està sotmès a judici, feu-ho com una curiositat: "saps què? He llegit que alguns homes fingeixen orgasmes... tu ho has fet algun cop?", per exemple.
Ara, tingueu en compte que, un cop l'hagueu feta el més probable és que us reboti i us toqui contestar a vosaltres... i si vols sinceritat, has de pagar amb sinceritat, no trobes?.
Si descobriu que heu fingit algun dels vostres orgasmes, intenteu trobar els perquès. Però no us lamenteu, no us enfadeu l'un amb l'altre, no us decebeu... com veieu, el 50% dels homes confessen haver-ho, com a mínim, pensat un cop. I en les dones aquest número és molt més gran, segur (no he trobat un estudi, de moment).
Ben aviat intentarem esbrinar els perquès d'aquests orgasmes fingits o, al menys, treure'n algunes causes possibles.
I tu, has fingit alguna vegada? Vols compartir amb nosaltres perquè?
*Que no hauria de ser tan assumit... no hauríem de fingir en una cosa divertida només per complaure a l'altre, no? O què?
Avui és el dia de la dona treballadora. No entraré a debatre si crec que hauria d'existir o no, si crec que és una manipulació d'una societat masclista, o la celebració d'una suposada minoria que no hauria de ser així.
El que sempre he pensat jo és que és bastant absurd que li posin la "coletilla" aquesta de "treballadora". Què collons vol dir això? Hi ha dones no treballadores? Crec que no. Igual que no hi ha homes no treballadors.
Totes les dones treballen, ja tinguin un sou que ho justifiqui o no, ja tinguin una feina "qualificada" o no, ja visquin a poble o a ciutat.
Així que avui vull aprofitar per fer la meva particular celebració del dia de la dona. Així. A seques. Perquè crec que està bé que hi hagi un dia en el que se'ns reconegui una mica d'importància.
I la meva aportació, avui, no és meva. És un fragment del llibre "Deseo" de la meravellosa Sylvia de Béjar. Crec que és molt adient per a la temàtica d'aquest blog i per al dia d'avui.
Ser una dona sexualment adulta no depèn de menstruar i el que això simbolitza. No és allò de la "nena ja és dona". Això és quedar-se a les portes. És veure la festa amagada rere les cortines: els teus peus ballen, el teu cos es mou, però no tens la pista de ball per a tu. No, gràcies.
Ser una dona sexualment adulta implica assumir la nostra anatomia i viure-la. Validar-nos a nosaltres mateixes com a éssers sexuats. Autoritzar-nos i responsabilitzar-nos d'expressar la nostra líbido. Obrir-nos a ella, amb o sense por, però obrir-nos. És en aquesta vivència, en aquest gaudir-nos a nosaltres mateixes i compartir-nos amb l'altre, on ens fem adultes.
De no fer-ho, continuarem sent nenes. Potser meravelloses mestres, advocades, secretàries, doctores, cambreres, empresaries, policies, psicòlogues, mestresses de casa... També, per suposat i si és el nostre desig, meravelloses mares. Però, tot i així, nenes!, perquè no haurem desenvolupat una part essencial del nostre ésser.
I no tenim excusa.
Les nostres avantpassades van habitar (que no viure, no les van deixar) en un cos pensat, decidit i controlat pels altres; un cos del que no n'eren mestresses. A la majoria no els va quedar més remei que viure la seva carnalitat al pas que dictava la societat i el seu home. No van poder fer altra cosa que acatar, aguantar i continuar sent nenes.
Nosaltres no tenim aquests obstacles. Podem i hem de crèixer.
Això sí, tingues-ho present, si renuncies a fer-ho, si optes per la passivitat, siusplau, omet les queixes. Els homes no tenen tota la culpa de la teva infelicitat sexual (o la que sigui). Ja no. Tu ets mestressa i responsable de la teva vida i del teu plaer. De donar-te permís o no donar-te'l. Només tu decideixes.
(La traducció al català és meva. He respectat les cursives i els signes de puntuació. Sento si hi ha alguna errata)
L'altre dia parlava amb una amiga de sexualitat. Des que he començat el màster aquest tema m'acompanya a tot arreu... :)
El cas és que vam arribar al tema de la masturbació. I ella em deia: "jo, és que no li veig la gràcia a lo de tocar-se a un mateix. No sé. No m'ha agradat mai.".
La meva resposta va ser: "dona, però si és divertit! Et toques, t'explores, et coneixes... i gaudeixes d'una estona per a tu sola!"
Ella em va mirar seriosa, valorant les meves paraules. I em va dir: "ja, però és que no m'agrada. No li veig el què. Prefereixo gaudir del sexe en companyia".
I aquest va ser el punt final de la conversa, van arribar altres amics i vam haver d'aparcar-la. Però jo em vaig quedar pensant en el que m'acabava de dir.
Quina pena que les dones pensem així, no? Vull dir, em consta que no és la única dona que ho pensa. I no és que el sexe en solitari sigui millor que en parella, però...
Quants homes trobaríem que farien la mateixa afirmació? Coneixeu a algun home al que no li agradi masturbar-se? (una altra cosa és que no li vingui de gust, o que prefereixi el sexe compartit. Però, que no li agradi?).
I la única explicació que li trobo, com sempre, és social.
Des de petites, les dones hem estat educades per amagar les nostres "vergonyes". La vulva és una àrea molt poc explorada per nosaltres, molt desconeguda. Quan una nena petita s'explora i es mira la vulva, normalment els pares intenten distreure-la (en el millor dels casos) per a que deixi de fer-ho. Fins i tot hi ha pares que la renyen o la castiguen (vull pensar que, d'aquests, cada cop en queden menys).
Les dones estem educades per a seure tancant les cames. Creuant-les. Protegint el que hi ha entremig. Que no s'intueixi. Que no es vegi. Es de mala educació per a una senyoreta tenir les cames separades en societat. I no penseu que això és un concepte tan arcaïc...
Els homes, vulguin o no, cada dia interactuen un mínim de 3 vegades amb el seu penis. El toquen per a pixar. Només això ja els dona avantatge per sobre de les dones. Els homes, des de petits, se la miren, se la toquen, se l'estiren... se'ls ensenya a manipular-la per a poder fer pipi adequadament. I, fins i tot, hi ha nens a qui se'ls ensenya a enretirar el seu prepuci per a deixar el gland al descobert i evitar així problemes de fimosi.
Els homes coneixen al centímetre el seu penis. Se l'han mirat mil milions de vegades. L'han comparat amb els seus amics i germans (sobretot durant l'adolescència), fins i tot li han fet fotografies.
Quantes dones s'han fet fotografies de la seva vulva? Val, potser no cal anar tant enllà: quantes dones coneixen la seva vulva? Quantes dones han agafat un mirallet i se l'han posat al davant de la vulva i han observat els seus llavis? Quantes dones han enretirat el caputxó del clítoris per a descobrir que té un mecanisme de funcionament similar al d'un penis?
Jo us ho diré. Molt poques. I, de fet, el més probable és que si ets dona i has llegit això, davant de les preguntes anteriors hagis fet cares rares i t'hagis dit a tu mateixa: "quina guarrada! Per a què vull jo mirar-me la vulva?"
Doncs perquè és una part del teu cos. Així de simple. És teva. És una de les teves màximes fonts de plaer. I no la cuides, no la mimes, no la coneixes! Descobreix-la! Agafa un mirall, posa't en un lloc còmode i ben il·luminat i obre't de cames. Supera les teves reticències i observa què hi ha allà a baix.
I no. La vulva no és lletja. La vulva no fa pudor. La vulva no és una part del cos de la que avergonyir-se. Cada vulva és diferent a la resta. La teva és especial. Perquè no començar a conèixer-la i explorar-la?
En aquest vídeo de la meravellosa Betty Dodson, la gurú de la masturbació femenina, veureu el cas de tres noies que aprenen a mirar-se i tocar-se.
Molt recomanable. M'encantarà que comenteu què us sembla!
Moltes parelles expliquen allò de: "buffff... el sexe... sí, bé, està bé. Però és rutinari". "Sempre ens posem en la mateixa posició, ho fem a la mateixa hora més o menys, i fins i tot... diem les mateixes coses!".
Això sol passar quan una parella porta temps de relació. Sobretot si viuen junts. L'estrès diari, les obligacions familiars, la rutina de la relació... tot suma per a que, a l'hora de tenir relacions sexuals tots dos es diguin a si mateixos "i ara què? El de sempre, no?".
Òbviament mai no s'ho diran l'un a l'altre. Un pensarà que l'altre està satisfet i viceversa. "Si a ell/a li agrada... per a què canviar?".
Doncs canviar és positiu. Sobretot en temes sexuals.
Pensem en un plat de macarrons amb tomàquet. D'aquells que fa la mama o la iaia. D'aquells boníssims, gratinadets, amb el seu formatge i els seus trossets de carn... se us fa la boca aigua? A mi sí. M'encanten els macarrons. "En menjaria tot el dia".
Feu la prova mentalment (no us aconsello fer-la real, però vaja, si algú té estòmac i esperit investigador, endavant.. xDDD): imagineu-vos que un dia rere l'altre, només mengem aquests macarrons. Per esmorzar. Per dinar. Per sopar. Un dia, i un altre, i un altre....
No crec que aguantéssim més de tres dies. Al quart estariem desitjant qualsevol altre plat. I si continuéssim menjant-ne al final, sabeu què passaria?
Efectivament: que n'estariem fins els collons de tant de macarró i fins i tot, els hi agafariem manía. No podriem ni pensar en menjar-los perquè ens agafarien arcades.
I era una cosa que ens agradava infinitament fa només 6 o 7 dies!!!
Doncs amb el sexe passa igual. El sexe és divertit, és excitant, és una forma molt sana de passar una molt bona estona.
Però si sempre repetim els mateixos patrons... arribarà un dia en que comencem a desitjar no estar-ho fent. Que preferirem "l'excitació" de mirar una sèrie o de jugar a un videojoc. Perquè la repetició ja no resulta (tant) excitant.
I què hem de fer?
Doncs crec que la resposta és ben simple (teòricament, portar-la a la pràctica ja és més complicat): innovar.
Sí, innovar. No cal que ara ens n'anem tots corrents al sex-shop del costat de casa i ens comprem un vestit de cuir en plan dominatrix. No.
Innovar pot voler dir, per exemple, sortir un cap de setmana fora de casa i dedicar-lo a experimentar. Sense presses, sense pressions, sense crios pel voltant, sense amics ni feines que truquin al telèfon, sense ordinadors ni mòbils ni tablets.... Un cap de setmana només per a gaudir dels vostres cossos i els vostres cervells (vull dir, no cal estar tot el cap de setmana follant, eh? xDD).
Innovar pot voler dir una cosa tan "tonta" com vestir-nos d'una forma diferent (provocativa, una disfressa que ens doni lloc a la imaginació...) o simplement, decorar l'habitació amb espelmetes, encens...
Innovar pot voler dir marcar unes regles del joc: "avui és el dia de la llengua" i, per tant, avui només jugarem a llepar-nos. Tot el cos. Però les mans estaran quietes, no poden intervenir.
Podria continuar amb les innovacions... però us deixaré espai per a que imagineu vosaltres...
