dimecres, 16 de gener del 2013

Publicitat i sexe (I)

Imatge extreta d'aquí
Ahir va sortir a la llum la publicitat del Carnaval de Reus 2013. Sí, aquesta dona de llavis molsuts i insinuants que porta sobreimpresa tota una declaració d'intencions: s'estima el carnaval de Reus.

Ella, reusenca de tota la vida, i en clara representació de la dona reusenca, ha tret pit i s'ha sacrificat per la causa. xDDD
Fora conyes, que després em dieu que sóc superficial.

Com no, aquesta campanya ha suscitat la polèmica de sempre:
-Jo crec que és sexista
-Jo crec que és masclista
-Doncs a mi m'agrada
-Sou tots uns amargats, voleu reprimir-nos sexualment

I etc, etc, etc...

I és que, uns pits exposats de forma tan pública no deixen indiferent ningú:
  • Per a uns és símbol d'una societat encara masclista que fa servir a la dona com a objecte sexual, sense tenir en compte res més. 
  • Altres mantenen que el fet de que una dona posi així en llibertat, és símbol d'independència i avanç sexual
  • Altres, per motius morals, creuen que els pits i, en general, el cos, quant més tapat, millor (i solen ser els mateixos que després critiquen els musulmans, quina paradoxa, eh? xDDD). 
  • I altres, simplement, pensem que és una forma més de cridar l'atenció
Sí, una forma més de crear polèmica i fer que es parli del teu anunci. Jo he de reconèixer que fins avui no sabia que existís un "Carnaval de Reus" com a festa així organitzada (jo és que no sóc molt de carnavals, val a dir). 

A mi, com a dona, no em sembla més masclista això que els anuncis d'Axe, per exemple, que són alguns d'ells molt més grollers i bàsics. De fet, si teniu una estona, mireu-vos el que he enllaçat. En parlaré en algun moment, d'aquest anunci... 
En definitiva, a mi no em sembla que el fet que una dona mostri els pits és símbol de que vulgui ser concebuda com a objecte. El problema, en tot cas, el tenen qui la veuen com a objecte. 

Que se la fa servir per cridar l'atenció? 
Quina notícia! Lamento dir-vos que la dona aquesta és un reclam sexual com qualsevol altra persona que surti en un anunci: a veure si és que ara resulta que posen dones lletges i repugnants als anuncis per a vendre'ns coses...

Imatge extreta d'aquí
Que això hauria de canviar? Ja, i tant. Ja hi ha campanyes que aboguen per una "bellesa real" i imperfecta, com aquesta d'aquí al costat.
Però, de moment, són les menys freqüents.
Sincerament, crec que en fem un gra massa. Està clar que aconsegueixen el que volen, com deia al principi, i si seguim escandalitzant-nos així, mai no aconseguirem canviar res... 

De tota manera, sembla que el cartell no tirarà endavant. Acusat de plagi. Veieu? Si és que els pits estan molt vistos! Sigueu originals, cony!

El que em resulta més impactant de tot plegat és que, de 14 cartells que s'han presentat al concurs... s'ha triat aquest en concret... Jo començaria a mirar-me de prop els que trien, eh?
Què voleu que us digui, jo, al menys, hagués disfressat a la mossa, al menys li veuria més lògica. Cony, que a Reus, al febrer, fa fred com per anar així!!!



[Ja li poso (I), al títol, perquè aquest tema és taaaaaaan recorrent que segur que donarà per moltes més entrades]

dimarts, 15 de gener del 2013

Serveis sexuals

Imatge extreta d'aquí
El tema de la prostitució és un tema complicat i complex que, normalment, no deixa indiferent a ningú. Tothom en té una opinió, hagi utilitzat el servei en qüestió o no.

I sí, parlo volgudament de "servei", perquè la prostitució, segons jo l'entenc, és un "servei sexual".
Un servei que, si fóssim una societat més ampla de mires, més tolerant i menys tacada per la religió i la seva forma castradora de veure la vida, funcionaria a les mil meravelles per evitar molts problemes i disfuncions sexuals.

Imagineu-vos un món en el que el sexe, per fi, ha aconseguit passar a ser una activitat de la que no ens hem d'amagar.
No, no parlo d'una societat en la que es vagin fent orgies pel carrer, sinó una societat en la que es pugui parlar obertament de sexe, en la que em pugui trobar amb uns amics i comentar que avui m'he corregut tres vegades, per exemple, i que ha estat meravellós. Igual que comentaria que avui he fet 150 abdominals i em sento de meravella.

Que sí, que la sexualitat forma part d'una esfera íntima i privada i que per això no anem dient pel món les vegades que ens orgasmem o com la té de gran o petita la nostra parella sexual. Ja.
Però estareu d'acord amb mi en que el secretisme de tot el que té a veure amb les relacions sexuals no porta a bon lloc.

Imagineu-vos que torneu a tenir 15 anys. No us agradaria que els "adults" us expliquéssin les coses més detalladament? Que algú us hagués dit que, en realitat, el que vèieu a les pel·lícules porno o eròtiques no era ben bé així? Que us haguéssin explicat d'una forma pràctica com estimular un home o una dona?

Doncs aquí és on m'imagino jo la veritable tasca dels "serveis sexuals". Persones professionals del sexe, entrenadors personals, gairebé, que cobréssin el seu sou digne, que tinguéssin unes condicions de treball adequades i higièniques.
Persones que, a canvi de diners, t'ensenyéssin els trucs, les arts, les postures... una escola sexual, si ho voleu. Que sí, que no deixaria de ser una vessant de la prostitució, però professionalitzada i orientada a un propòsit formatiu.

Ja sé que aquestes coses s'adquireixen amb l'experiència, i hi ha gent que les adquireix de meravella i fa veritables virgueries a nivell sexual, però d'altres... bé, d'altres pensen que ho fan fantàstic, i no es que ho facin necessariament malament, però si féssin un parell de sessions amb aquests professionals gaudirien molt més de la seva sexualitat, i farien gaudir molt més a les seves parelles de llit.

dijous, 10 de gener del 2013

Masturba't allà on siguis

Imatge extreta d'aquí
Masturbar-se és una opció fantàstica per a gaudir del sexe sense haver d'esperar que una altra persona estigui predisposada a fer-ho.

Per a masturbar-nos només ens calen les ganes i el lloc adequat.
En realitat, només la primera condició, tenir-ne ganes, perquè m'atreviria a dir que qualsevol lloc és un bon lloc per masturbar-se.

La masturbació, en realitat, és bàsicament, la cerca del plaer sexual propi mitjançant la estimulació dels punts erògens del cos.
Per tant, masturbar-se no vol dir necessàriament arribar a l'orgasme. Podem masturbar-nos i excitar-nos molt en públic. Sempre discretament i practicant un gran autocontrol, això sí, però quan aconsegueixes dominar-ho, és molt excitant -i, si necessites l'orgasme i no pots controlar el cos, sempre hi haurà un lavabo o una habitació buida i amb pany per anar-hi un moment-.

El cas és, que m'embolico, que avui us vull presentar una joguina sexual que vaig veure aquí fa alguns dies.

Imatge extreta d'aquí
Es diu Willaboo i és, bàsicament, un instrument de masturbació masculina portàtil. Consisteix en un inflable rodó, amb una obertura central estreta.
Els avantatges? És molt discret, el pots portar a la maleta, a la bossa d'esport, a la 'guantera' del cotxe...

Es pot inflar amb aire o amb aigua. M'atreviria a dir que el millor seria omplir-lo amb aigua temperada, sobre els 30 graus, per augmentar les sensacions, però això ja, va a gust del consumidor. Potser pots experimentar inflant-lo amb aigua pràcticament congelada, a veure què passa. ;)

Si voleu comprar-lo podeu anar directament a la web dels creadors de l'andròmina: willaboo.com
Per 15€ (més despeses d'enviament, suposo), teniu 5 Willaboo per a vosaltres. Per a gaudir-los on vulgueu i com vulgueu. Sols, o acompanyats!


dimecres, 9 de gener del 2013

Sexualitats

Imatge extreta d'aquí
Sovint, quan parlem de sexe en un dinar familiar, sempre hi ha algú que s'escandalitza. Sempre. Bé, de fet, he de ser sincera, en cap dinar familiar se m'ha acudit parlar de sexe. Em farien fora de la família, o em mirarien pitjor del que em miren ja.

I és que el sexe i la sexualitat, avui en dia i per desgràcia, continuen sent un tabú social dels grans.

Consti que no estic parlant del sexe que es veu a les pel·lícules porno. Per suposat, parlar amb la iaia o amb la tieta de bondage, massoquisme i demés podria provocar alteracions greus en la dinàmica familiar, no ho recomano. xDDD

Però això és el que em va passar quan vaig començar a dir que m'havia matriculat a un màster de Sexologia. Va ser durant el dinar de Nadal:
-Sabeu que estic fent un màster?
-Ah sí?
-Què bé!
-De què?
-Què interessant!
-De Sexologia Clínica i Salut Sexual.
-..........
-...
-... ah... interessant... Escolta, que molt bones les gambes, eh?

I aquí van acabar les preguntes sobre els meus nous estudis i la meva nova orientació. Ningú en va fer comentaris, ningú em va preguntar allò típic de: on ho fas? I què estudies? I vas presencial o és a distància?

Res, com si no hagués dit res. La única que, després, es va apropar a mi, en petit comité, a la cuina, va ser una de les meves tietes, que em va dir: "no, si la verdad, es que es interesante, lo del master. La gente no lo entiende, pero el sexo es un componente muy importante de la vida".

Vaaaaale, total, que al menys ho reconeixen. Clar, qui més qui menys, tots han tingut sexe en algun moment de les seves vides (tots són pares i mares), però ei, quan treiem la sexualitat de l'àmbit més intern i privat... oju!

També hi ha altres reaccions davant la notícia dels meus nous estudis. Sol venir de part d'homes o persones joves.
I és el mirar-me amb cara somrient i dir alguna cosa així com: "ja ens passaràs els apunts!".
Quan els tingui els passaré els apunts de fisiologia sexual, i a veure si aprenen alguna cosa. xD

En definitiva, necessitava un espai en el que anar penjant les meves reflexions sobre la sexualitat, curiositats, anècdotes que vagin caient a les meves mans. I aquest és el resultat.

Espero que en gaudiu i que, si teniu alguna pregunta, suggerència o comentari, per favor, no us talleu. ;)