Avui és el dia de la dona treballadora. No entraré a debatre si crec que hauria d'existir o no, si crec que és una manipulació d'una societat masclista, o la celebració d'una suposada minoria que no hauria de ser així.
El que sempre he pensat jo és que és bastant absurd que li posin la "coletilla" aquesta de "treballadora". Què collons vol dir això? Hi ha dones no treballadores? Crec que no. Igual que no hi ha homes no treballadors.
Totes les dones treballen, ja tinguin un sou que ho justifiqui o no, ja tinguin una feina "qualificada" o no, ja visquin a poble o a ciutat.
Així que avui vull aprofitar per fer la meva particular celebració del dia de la dona. Així. A seques. Perquè crec que està bé que hi hagi un dia en el que se'ns reconegui una mica d'importància.
I la meva aportació, avui, no és meva. És un fragment del llibre "Deseo" de la meravellosa Sylvia de Béjar. Crec que és molt adient per a la temàtica d'aquest blog i per al dia d'avui.
Ser una dona sexualment adulta no depèn de menstruar i el que això simbolitza. No és allò de la "nena ja és dona". Això és quedar-se a les portes. És veure la festa amagada rere les cortines: els teus peus ballen, el teu cos es mou, però no tens la pista de ball per a tu. No, gràcies.
Ser una dona sexualment adulta implica assumir la nostra anatomia i viure-la. Validar-nos a nosaltres mateixes com a éssers sexuats. Autoritzar-nos i responsabilitzar-nos d'expressar la nostra líbido. Obrir-nos a ella, amb o sense por, però obrir-nos. És en aquesta vivència, en aquest gaudir-nos a nosaltres mateixes i compartir-nos amb l'altre, on ens fem adultes.
De no fer-ho, continuarem sent nenes. Potser meravelloses mestres, advocades, secretàries, doctores, cambreres, empresaries, policies, psicòlogues, mestresses de casa... També, per suposat i si és el nostre desig, meravelloses mares. Però, tot i així, nenes!, perquè no haurem desenvolupat una part essencial del nostre ésser.
I no tenim excusa.
Les nostres avantpassades van habitar (que no viure, no les van deixar) en un cos pensat, decidit i controlat pels altres; un cos del que no n'eren mestresses. A la majoria no els va quedar més remei que viure la seva carnalitat al pas que dictava la societat i el seu home. No van poder fer altra cosa que acatar, aguantar i continuar sent nenes.
Nosaltres no tenim aquests obstacles. Podem i hem de crèixer.
Això sí, tingues-ho present, si renuncies a fer-ho, si optes per la passivitat, siusplau, omet les queixes. Els homes no tenen tota la culpa de la teva infelicitat sexual (o la que sigui). Ja no. Tu ets mestressa i responsable de la teva vida i del teu plaer. De donar-te permís o no donar-te'l. Només tu decideixes.
(La traducció al català és meva. He respectat les cursives i els signes de puntuació. Sento si hi ha alguna errata)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per compartir els teus comentaris!